10 de nov. 2008

D'Amèrica a Alzira

Moltes vegades no tinc ganes d’escriure. Moltes altres no tinc tema sobre què escriure sense que em supose més d’un problema. Però altres vegades..., tinc dos assumptes de què parlar i no sé quin és més important. Bé, diguem que important, important... mmmm, cap dels dos, però que em toquen els collons tant l’un com l’altre, això us ho assegure.


Anem allà.


Eleccions als EUA. Si Urdaci diu CCOO, jo puc dir EUA, no?
Periodistes de prestigi, comunicadors, filòsofs crítics i mundans en sandàlies, quan es refereixen als Estats Units d’Amèrica, ho fan amb la parauleta següent, que m’exaspera: Amèrica.
No és que els xics no siguen els amos de la pilota, que sí que ho són. No és que ells no es pensen que viuen sols en eixe continent, que també ho pensen.
Però resulta que Amèrica és més que això. I quan escolte per la ràdio o la tele “eleccions americanes” és com si em tocara votar a mi també.
I no és que jo no els vulga, als amos del món, que també.
Aleshores, o aprenem geografia una altra vegada tots, o de Mèxic cap avall canviem el nom al continent. I deixem el nom d’Amèrica als estadounidencs, perquè, sincerament, no m’hi vull semblar en res.

L’altre tema és més mundà, més terrenal, més nostre, i per això potser més greu.


El divendres passat la UD Alzira va fer la presentació dels equips de l’escola de futbol.
El meu fill Dídac juga en la categoria de querubins, com l'any passat, i per això érem allà.
Tot molt bonic. Tots els xiquets impecables. Ixen al camp. Els pares aplaudeixen i somien en un nou Messi (jo no perquè Dídac ha eixit picapedrer i com a màxim puc somiar que siga com Puyol).
Fins ací tot normal.
Allò interessant va començar després de l’eixida dels xiquets, en el torn dels discursos.
Parla el director de l’escola i diu que els equips que juguen la lliga autonòmica han de desplaçar-se a Guadassuar o a Benifaió a jugar de locals, perquè l’Ajuntament encara no ha fet realitat la promesa del camp de gespa artificial.
Després, parla el president del club i comenta que si amb aquest camp els equips han aconseguit resultats òptims, seria d’esperar que el dia que l’Ajuntament faça el camp que toca els resultats serien encara millors.
Sona la segona telefonada per al regidor d’Esports que estava “de cos present”.
I va arribar el que em temia: torn del regidor.
Els pares de l’equip que va ascendir la temporada passada a la lliga autonòmica i que enguany es desplacen per a jugar de locals a altres pobles despleguen una pancarta i comença la pitada.
He de reconéixer que em va agradar.
Em va recordar a alguna manifestació rebentaactes.
El regidor parlant i tot l’estadi escoltant només la pitada. No sé què ha promés enguany. L’any passat i l’altre i l’altre... va prometre la gespa que els Reis s’oblidaren una vegada i una altra.
Si algú escoltà que ha promés enguany, per favor, que ens avise i així prepararem la gola per a l’any que ve.
Però espereu, que ací no acabà la cosa.
Hi havia en l’acte alguns jugadors del primer equip (enguany en 2a B). Xics d’altres llocs de l’estat espanyol i d’altres països.
I abans d’acabar, el regidor s’adreça a ells i puntualitza: “Voy a pasarme al castellano, si no estos muchachos no me entenderán”.
Mare, mare, mare... i mare!
Us imagineu al regidor (o l’equivalent polític que toque) de Liverpool, per exemple, passant-se al castellà perquè si no els espanyols i sud-americans de l’equip no l’entendran? Doncs no, veritat? Dirà el senyor o senyora en qüestió: “que s’apanyen i que aprenguen anglés”.
Doncs ací, ens apanyem també i aprenem anglés. Mira per on, ja li estic trobant sentit a l’educació per a la ciutadania!