27 de set. 2008

La vida fàcil o la vida difícil

Necessitava uns caragols una mica especials i vaig telefonar a una ferreteria gran per veure si en tenien. Passà açò:

–Hola, és la ferreteria?
–Sí.
–Mira, estic buscant uns caragols amb unes característiques determinades.
–Ah, perdó. Has de telefonar al departament de vendes.
–Em pots donar el telèfon, per favor?
–Sí, és el mateix però amb l’extensió 238.
–Gràcies.

Marque el mateix telèfon i quan comença el missatge del contestador automàtic, teclege l’extensió 238.

–Hola.
–Hola.
–Estic buscant uns caragols amb unes característiques... (m’interromp)
–Ah, sí. Ara li passe.
–Perdó?
–Sí?
–Vosté no és amb qui acabe de parlar?
–Sí.
–Però jo he marcat l’extensió 238.
–Sí. L’altra persona és el meu company. Compartim telèfon. Ell està en la taula del meu costat. S’encarrega de vendes i jo de recanvis.

Quan li passa el telèfon al company, penge.

Em vénen al cap dues coses: una és l’acudit d’Eugenio sobre les ovelles. Les blanques són meues, i les negres també.

La segona cosa que em ve al cap és un poema de Benedetti. Aquest:


Grietas
de Mario Benedetti


La verdad es que
grietas
no faltan
así al pasar recuerdo
las que separan a zurdos y diestros
a pequineses y moscovitas
a présbites y miopes
a gendarmes y prostitutas
a optimistas y abstemios
a sacerdortes y aduaneros
a exorcistas y maricones
a baratos e insobornables
a hijos pródigos y detectives
a borges y sábato
a mayúsculas y minúsculas
a pirotécnicos y bomberos
a mujeres y feministas
a aquarianos y taurinos
a profilácticos y revolucionarios
a vírgenes e impotentes
a agnósticos y monaguillos
a inmortales y suicidas
a franceses y no franceses
a corto o a larguísimo plazo
todas son sin embargo
remediables
hay una sola grieta
decididamente profunda
y es la que media entre la maravilla del hombre
y los desmaravilladores
aún es posible saltar de uno a otro borde
pero cuidado aquí estamos todos
ustedes y nosotros
para ahondarla
señoras y señores
a elegir
a elegir de qué lado
ponen el pie.

3 comentaris:

Ricard ha dit...

Molt bona la teua història sobre les dificultats. Ja saps que depén de qui demane una cosa pot ser "possible" o "impossible"...que roïn és l'enveja.

Tinc pendent una història de sentències i botxins.

Unknown ha dit...

Ricard, espere la teua història, que la tens pendent des d'abans de vacances.
Estic preparant una sobre el tango, però no el ball, sinó sobre la poesia que representa. És que m'he cansat de llegir merda al WC.

Begonya ha dit...

Hi ha gent que s'entesta a fer la vida difícil als altres i, en canvi, com de fàcil consideren que es resolen les qüestions vertaderament difícils que no els afecten directament.