El Rellotge

Que no sone el rellotge cada matí
I així et pots quedar amb mi
Dormint espatarrats o abraçats
Tant em fa
Junts
Però el maleït despertador sona
Tots els dies a les 7:45
I esdevé el meu enemic
Perquè t’allunya de mi
T’envia primer al bany
Desprès a la dutxa
I així successivament
Fins que escolte el so del motor del cotxe
I ja no estàs
Te n’has anat
I queda un buit
Un immens forat en el teu costat del llit
I una immensa desolació en el meu costat
I el teu dolor esdevé el meu dolor,
en angoixa per no poder estar al teu costat
Protegir-te, sentir-te, tocar-te i mirar-te
I sona el meu telèfon
Parlem
Prenem algun cafè
Et mire radiogràficament per veure que estàs bé
Però, tu ho saps
I jo també
Que res és el mateix
Els nostres secrets
I silencis
Queden aparcats fins que tornes a casa
I en eixe instant,
Quan puges l’escala
Ens mirem un segon
No cal més
I tornem a ser aquells
Que estaven estirats al llit
Espatarrats, junts, separats
Enfadats, embogits, perduts
Extasiats o cansats
I el forat és una muntanya russa,
I el meu dolor és el teu dolor
I l’ amor?
El nostre amor va començar amb la primera mirada
I acaba…
No acabarà mai.