Memòria

Tinc una amiga que em recorda alguna cosa i no sé ben bé què és. Em passa molt sovint que determinada gent o determinades coses em recorden unes altres, i la meua capacitat associativa es col·lapsa i no aconseguisc dilucidar el perquè ni a qui o a què ho associe.
La meua amiga és una persona comuna que potser l’únic error que ha comés en aquesta vida ha estat no saber triar bé (no és poc com a error).
Primer, va tindre de nóvio a una persona que tenia el doble d’anys que ella. No pels anys deixava de ser encantador, carismàtic i, a simple vista, bona persona. A poc a poc van anar construint una vida en comú però... Hi havia un problema.
Ell era casat, tenia fills, obligacions i moltes promeses passades que complir que eren imcompatibles amb totes les promeses que li feia a ella.
La relació durà un temps. Fins que les promeses es van esgotar i les dues parts es van adonar que no podien seguir juntes.
Després, la meua amiga va aconseguir un nou nóvio que no era casat. Les seues intencions no sé si alguna vegada van ser bones però sempre va tindre algunes idees fixes i clares. Primer estaven els seus objectius, els seus capricis i les seues aficions i, després de tot, la relació.
De tota manera, com que prometia una vida de felicitat i grans aventures, ella s’hi va casar.
El matrimoni durà fins que la meua amiga se’n va cansar. Tardà moltíssim a cansar-se i a adonar-se que tot el que ell deia era una mentida. Però, més prompte o més tard, tothom es cansa.
Totes les nits intente esforçar-me per a relacionar a qui o a què s’assembla la meua amiga.
Hui com l’apunt va de la poca memòria que tinc, també vull confessar que conec un país que em recorda a alguna cosa i no sé què és.
Primer, es va triar perquè governaren i conduïren aquesta terra un grup que prometia més del que podia. I moltes vegades les seues promeses eren impossibles d’executar, bé siga per falta de ganes o per incompatibilitat amb el govern central.
El poble es cansà d’això i abandonà la relació.
Després, van arribar uns altres que tenien clars els seus objectius però van prometre felicitat i grans aventures (algunes executades i altres per executar).
Aquesta vegada el poble està tardant a adonar-se que tot és una mentida. Però, més prompte o més tard,tothom es cansa.
Tant de bo siga més prompte que més tard.
Ui! Crec que en escriure aquest apunt m’ha vingut al cap a qui em recorda la meua amiga.